No actuar davant les arbovirosis pot comportar conseqüències greus, tant per a la salut individual com per al conjunt de la comunitat. Les malalties transmeses per mosquits, com el dengue, el virus del Zika o la febre del Nil Occidental, ja no són un fenomen llunyà: la seva presència va en augment, i amb ella, els riscos que representen.
Les complicacions mèdiques poden ser severes. Aquests virus no només causen febre o malestar, sinó que en casos greus poden derivar en hemorràgies internes, alteracions neurològiques i fins i tot la mort. En el cas de les dones embarassades, el virus del Zika pot provocar malformacions congènites com la microcefàlia.
A això s’hi afegeix la possibilitat de brots epidèmics que col·lapsin els serveis sanitaris, tal com ja s’ha vist en diferents regions del sud d’Europa i d’Amèrica Llatina. El cost econòmic tampoc és menor: els recursos destinats a l’atenció mèdica, la reducció de la productivitat laboral i les campanyes de control del mosquit vector suposen una càrrega per als governs i la societat.
Els grups vulnerables —com infants, persones grans i embarassades— són especialment susceptibles a les complicacions. A més, el canvi climàtic i la urbanització descontrolada afavoreixen que els mosquits vectors s’estenguin a noves zones on abans no hi havia risc.
En definitiva, prevenir és indispensable. Ignorar el problema no només compromet la salut individual, sinó també la capacitat de resposta dels sistemes sanitaris i el benestar col·lectiu.